Des del tractat de Maastricht la Unió Europea segueix un camí d’unificació a nivell de processos, lleis i sistemes funcionals. Al camp de l’educació el major procés és l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) o més conegut com a Procés de Bolonya. Aquest tractat, firmat a la ciutat de Bolonya l’any 1999, proposa un conjunt de mesures per harmonitzar l’educació universitària a nivell europeu. Desgraciadament el que actualment es té al cap quan parlam de Bolonya és un fallit intent de modernitzar la universitat. Les causes d’aquesta fallida van des d’un procés on no s’ha escoltat l’opinió de la comunitat universitària fins a greus problemes de finançament.
El tema central de l’EEES és facilitar la mobilitat dels estudiants i professionals per tot el territori europeu. La igualació de títols universitaris entre països facilita l’administració i contractació de gent de qualsevol dels membres del pla. Un cop la Unió Europea obrí les fronteres per explotar el comerç entre els estats de l’aliança la següent passa lògica era la convergència de persones amb formació i educació superior.
Els problemes varen aparèixer durant el desenvolupament dels nous plans d’estudis: l’estil d’ensenyament proper i continu demana una forta inversió d’infraestructura i beques. El fet que els plans d’estudis tinguin una gran càrrega de treball setmanal impossibilita que els estudiants combinin feines remunerades amb el curs acadèmic. Sense un sistema de patronatge i l’amenaça d’uns màsters cars una important part de la societat no tindrà accés a l’educació superior. Sense el correcte finançament la universitat cor el perill de convertir-se en un luxe pels joves espanyols.
L’altre gran problema del procés de Bolonya ha sigut la poca transparència amb que s’ha duit a terme la redacció dels plans d’estudis: totes les decisions que s’han pres sense tenir cap tipus de debat social. Els propis alumnes sofreixen una completa desinformació. La universitat ha ignorat les opinions dels seus membres, siguin professors o estudiants.
El Govern ha donat el privilegi a les universitats que siguin elles mateixes qui redactin el conjunt de les assignatures. El fet que la nostra universitat no comparteixi pla d’estudis amb les altres institucions a nivell estatal dificulta artificialment la mobilitat dels alumnes. La mateixa mobilitat que impulsà i inicià tot el procés.
En resum: si feim el pensament enrere la idea inicial del procés de Bolonya és bona. Però no així. La falta de previsió, transparència i debat han portat a una destrucció de la universitat com a eina d’aprenentatge. Si l’EEES segueix endavant en la seva forma actual la qualitat de vida i ensenyança pot veure’s greument ferida i corrompuda.
Foratdidees's Blog 